El barri de la Mina pertany a Sant Adrià de Besòs (comarca del Barcelonès). Està situat a l'extrem sud-est del municipi i es troba separat del centre de la ciutat pel riu Besòs, la ronda Litoral, una línia de tren i el barri de la Catalana. Pel nord-oest limita amb el Parc del Besòs del barri el Besòs de Sant Adrià, i pel costat de la ciutat de Barcelona, amb els barris Besòs i Maresme del districte de Sant Martí. Els darrers anys les àrees que envolten el barri de la Mina, especialment la zona Fòrum i el tram final de la Diagonal, s'han desenvolupat urbanísticament i han generat una nova activitat hotelera, cultural, lúdica, esportiva i comercial, que ha resituat la Mina en el mapa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant dècades, però, va estar físicament aïllada, rodejada de zones d'ús industrial o sense ús definit que fàcilment esdevenien abocadors i dificultaven l'intercanvi i la connexió de l'àrea residencial del barri amb l'entorn proper i el front marítim.

1969: la creació de la Mina

L'any 1969 el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona compra a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs els terrenys sobre els quals es construirà el barri de la Mina. L'operació es fa amb l'objectiu d'eradicar diferents nuclis barraquistes que han crescut en diversos punts del terme municipal de la ciutat de Barcelona (Camp de la Bota, Somorrostro, Pekín, la Perona, Can Tunis i Montjuïc), apareguts a causa de la forta immigració que rep Catalunya. Les obres s'inicien de manera gairebé immediata i l'any següent (1970) es lliuren els primers 90 pisos construïts a la Mina Vella que, acabarà agrupant uns 850 habitatges. Són blocs de poca alçada (planta baixa més cinc) amb una densitat mitjana. En canvi, l'any 1972 comença la construcció dels 1.871 habitatges de la Mina Nova, amb blocs de força més alts de planta baixa més deu i de gran longitud. Entre 1973 i 1974 es produeix el gruix de l'ocupació i el 1975 ja viuen a la Mina 15.000 persones.

Es tracta doncs, d'un barri de "creació instantània" fruit del reallotjament de diferents grups de població, procedents, majorment d'Andalusia, però, també de Murcia, Extremadura i l'Aragó; alguns catalans procedents dels assentaments més antics i d'alguna de les masies de la Mina que van ser expropiades per aixecar el nou barri. Una població, que en molts casos presenta dèficits socials, laborals, culturals i/o econòmics. La dotació inicial de serveis i equipaments és aviat superada per les necessitats dels nouvinguts, on predominen les famílies joves amb infants. Malgrat les inversions fetes els anys 80 i 90 per intentar resoldre aquestes qüestions, la manca de coordinació de les actuacions i el difícil compromís d'inversió a llarg termini, van impedir que es produís un canvi efectiu de la situació social a la Mina. A finals dels 90 l'Ajuntament de Sant Adrià i la Generalitat de Catalunya decideixen posar en marxa, juntament amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, el Pla de Transformació del barri de la Mina que es vas posar en marxa l'any 2000, a l'hora que es crea el Consorci per executar-lo.





La nova rambla travessa el barri des del parc del Besòs fins el litoral, per on passa la línia T6 del tramvia amb una parada al mig. Nous carrers transversals faciliten la circulació entre la Mina vella (1969) amb edificis de menor alçada a l'esquerra de la imatge (davant els blocs vermells) i la Mina nova (1973) d'edificis més alts i llargs de la dreta i al fons esquerre. A cada costat de la rambla hi ha els nous edificis d'habitatge (social i lliure), i alguns dels nous equipaments (Espai cultural, església parroquial i escola).


Població i habitatge

L'any 1970 arriben a la Mina, les primeres famílies, i entre el 73 i el 74 es produeix el gruix de l'ocupació del barri, que es completa l'any 1975 amb més de 15.000 persones, instal·lades en un total de 2.721 habitatges socials. Des de principis de la dècada dels 90, en que hi havia 10.664 habitants al barri, aquesta xifra va disminuir fins arribar a l'any 2008, al seu punt més baix, amb un total de 8.847 habitants. Moment en que s'inverteix la tendència i, des d'aleshores, la població torna a augmentar. L'actual padró municipal, d'1 de gener 2016, xifra la població resident en 10.324 persones. La majoria (29,7%) tenen entre 20 i 39 anys i el 26,6% té menys de 20 anys. A la Mina hi ha un 14,2% de persones estrangeres, procedents, sobretot, del Pakistan, el Marroc, i la Xina. Pel que fa als nivells de formació, la majoria de la població major de 18 i 64 anys, un 42,2%, té el graduat escolar, el 26,6% no ha acabat els estudis bàsics, un 17,5% ha superat el batxillerat superior, i un 6,7% ha realitzat estudis universitaris. Mentre que encara s'arrossega un 6,8% d'analfabetisme entre la població de més edat.

Per la manera en que es va concebre i per les particulars situacions socials i urbanístiques que s'hi van donar, es pot entendre que aquestes condicionessin la realitat del barri que va estar marcada per:

  • Conflictes culturals, a causa de les molt diverses procedències dels nous veïns, en un entorn poc afavoridor per a la relació i aproximació entre grups socials.
  • Deteriorament de l'entorn ambiental, per la proximitat d'instal.lacions d'un elevat impacte mediambiental (central tèrmica, depuradora i incineradora).
  • Insuficiència de recursos destinats a millorar les condicions de vida i la resolució de problemàtiques socials, laborals i econòmiques de la població.
  • Baixa qualificació professional i desocupació d'una part de la població, que pot patir també altres problemàtiques (exclusió social, drogodependències, situacions penals).
  • Baixa implicació dels veïns amb el seu entorn comunitari més immediat.
  • Deteriorament de l'espai públic per conductes incíviques.


Activitat econòmica i mercat de treball

L'activitat econòmica del barri es basa en el petit comerç de proximitat, però amb poca diversificació. Gairebé la meitat dels negocis, un 40%, són bars i restaurants, segueixen les botigues d'ultramarins (13%) i els forns de pa (11%). La resta: fruites i verdures, carnisseria i aviram, drogueries i ferreteries, roba i calçat, representen aproximadament un 0,4% del comerç local. També hi ha algunes perruqueries, dues farmàcies, una fusteria metàl·lica, un parell de tallers mecànics i una entitat bancària, que ha estat el primer negoci a ubicar-se en un dels nous locals comercials de la Rambla de la Mina, i al qual han seguit una farmàcia, i tres restaurants. En total al barri hi ha uns 200 locals comercials.

Pel que fa a la situació del mercat de treball, es caracteritza per la precarietat i una elevada desocupació, i és significativa la desigualtat de l'accés al món laboral entre homes i dones, en detriment de les dones. Qüestions, totes elles, que han estat eixos centrals del Pla de transformació, abordades pel Consorci de la Mina a través de la seva Xarxa de serveis inserció sociolaboral que promouen la formació i l'ocupació. En aquests moments, segons dades de gener de 2012, la població activa al barri és aproximadament el 65% del total, unes 6.000 persones, i d'aquestes un miler són usuàries dels serveis de la xarxa.


Teixit associatiu i vida comunitària

Una trentena d'entitats dels àmbits cultural, social i esportiu, formen, actualment, el teixit associatiu de la Mina, i en major o menor mesura moltes d'elles contribueixen al procés de millora i transformació del barri. Més enllà, de les activitats pròpies de cadascuna, participen en la vida comunitària organitzant, al llarg de l'any, diverses celebracions col·lectives que reforcen el sentit de pertinença. Entre elles: el dia de la dona, el dia del joc, la setmana cultural, el dia dels drets dels infants, el dia contra la violència de gènere, i la Fira de Nadal. A més, de les celebracions tradicionals del calendari (Reis, Carnaval, Setmana Santa, Sant Jordi, Festa Major, Castanyada i Nadal).

El Mapa-Guia* que podeu consultar aquí, inclou, a més del llistat d'entitats, tots els serveis que treballen al barri. La informació està ordenada per àmbits i us dóna les dades de contacte i la ubicació de cada entitat o servei al mapa de la Mina. *Dades del mes de Maig de 2012.