Els punts d’informació que aquestes dues darreres setmanes s’han instal·lat per diversos barris de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, entre ells el de la Mina, ens avançaven la celebració, aquest cap de setmana, del Dia internacional del Poble Gitano, establert el dia 8 d’abril. L’any 1971 va tenir lloc a Londres el primer congrés internacional d’aquest poble mil·lenari on, entre altres qüestions, es va acordar la bandera, l’himne, la festivitat i el reconeixement del romanó com a llengua comuna de tots els gitanos i gitanes del món.

 

 

 


Aquest divendres, a la plaça Sant Jaume de Barcelona davant l’Ajuntament, s’inaugura una exposició commemorativa del 46è. aniversari de la celebració d’aquesta Diada Internacional, on també hi ha un punt d’informació per donar a conèixer la seva història, personatges destacats del seu poble i la seva condició de minoria majoritària de la nostra societat. A les sis de la tarda està prevista la posada de la bandera-penó, per primer cop, a la balconada de l’Ajuntament de la capital de Catalunya que anirà acompanyada de la interpretació del Gelem, Gelem, l’himne gitano, a càrrec del violinista Michel Borisov. La seva lletra parla de la ràtzia històrica i, especialment, per part del nazisme, contra el poble gitano a causa del racisme -antigitanisme-, la intolerància i la discriminació dels seus membres.

 

    


Dissabte, dia oficial de la celebració, la jornada comença a les 10 del matí al parc de la Ciutadella, amb l’acte institucional al Parlament de Catalunya, al qual assistirà la presidenta, Carme Forcadell, i una representació dels grups polítics de la cambra catalana. Sant Adrià de Besòs és l’altre escenari de la festa on té lloc la cerimònia del riu, a la llera del Besòs al seu pas pel municipi. Els concentrats encenen espelmes que posen al llit del riu i hi llancen pètal de roses vermelles. Les llànties són un homenatge a la memòria dels avantpassats, víctimes de l’odi i la xenofòbia, especialment, del mig milió de gitanos assassinats durant l’holocaust nazi de la segona guerra mundial. Les flors simbolitzen la llibertat del poble gitano i l’èxode del poble des de fa més de mil anys. Igual que la seva bandera amb el blau que representa el cel obert, sostre pels gitanos, i el color verd l’herba dels camps per on han passat al llarg de la història.

 

    

 

Rumba catalana, fitness i flamenco, desfilada de moda, actuacions i fonts de colors
Per la tarda, a les cinc, hi ha la hissada de la bandera per part del Consell Municipal del Poble Gitano al passeig de Lluís Companys, a l’alçada d l’Arc de triomf, amb un programa d’activitats que inclou taller de rumba catalana, la presentació de Fitflamc que és una adaptació de María Carrillo del fitness al baile flamenco, i una desfilada de moda gitana amb les propostes de la dissenyadora Saray Fernández, filla del barri de la Mina. Cap a les set del vespre, estan previstos els parlaments de les entitats gitanes i dels representants de l’Ajuntament de Barcelona, i després hi haurà les actuacions dels grups Ojos Negros, Rumba de Casa, Los Gemelos, Taílla, David de Jacoba i Los Banis. I, com és tradició a Barcelona, a les nou de la nit a l’avinguda Maria Cristina hi ha l’espectacle de les fonts de Montjuïc que aquest dia “pinten” la bandera del Poble Gitano sobre la música del Gelem, Gelem.

Consorci del barri de la Mina