Tothom va coincidir en que la situació ideal seria no haver de posar el focus en determinades persones de la comunitat gitana amb estudis postobligatoris per presentar-les com a referents i així encoratjar la resta a finalitzar l’escolarització obligatòria i després continuar estudiant. La situació ideal seria que les xifres de fracàs i èxit escolar de les persones gitanes fossin les mateixes que les de la resta de la societat.
Tanmateix, segons dades del departament d’Ensenyament, el 64% d’alumnes gitanos d’entre 16 i 24 anys no acaben els estudis obligatoris, mentre que del conjunt de l’alumnat ho fa el 13%. Si un 43% de la població catalana té estudis universitaris, només entre el 2,6% i l’15% són gitanos. D’aquí que el Programa del Poble Gitano i Innovació Social de la Generalitat i l’Institut Escola de la Mina hagin organitzat la Jornada Referents gitanes i gitanos: per un futur d’èxit a la Mina dirigida als alumnes del barri i a les seves famílies amb la participació de deu homes i dones gitanes que tot i que en alguns casos, inicialment, no van acabar l’ensenyament bàsic, després s’hi han tornat a posar i ara són titulats universitaris, estan estudiant o, després de passar la prova d’accés per a majors de 25 anys, aquest setembre començaran estudis de grau o universitaris. L’acte va estar presentat pel responsable del Programa, Ramon Vilchez, i la directora de l’Institut Escola Sant Adrià de Besòs, Marta del Campo.
Perseguir els somnis i els projectes personals
Des de la taula de referents es va destacar la importància de perseguir els somnis i els projectes personals, malgrat les dificultats que es puguin presentar, malgrat el salt al buit que se sent en saber-se la primera persona de la teva comunitat que accedeix a la universitat. Els sostres de vidre, els perjudicis, la manca d’autoestima, lluitar contracorrent, obrir camí per als que venen darrera no és senzill. Cal posar-hi un esforç extra. Cal de vegades reconduir la pròpia trajectòria vital. Després d’haver-se casat i ser pares i mares molt joves, d’haver tastat les dificultats de la precarietat laboral, alguns dels ponents van explicar com havien decidit canviar el rumb, posar-se a estudiar altre cop, acabar estudis obligatòries i decidir no aturar-se aquí, sinó seguir per arribar a la universitat. Destaca el cas d’Aurelio Cortés, de 53 anys, que quan en tenia 6 va deixar l’escola per posar-se a treballar. No va perdre mai la il·lusió pel saber i actualment estudia el Grau universitari en psicologia a la Universitat de Barcelona. L’Eli Lucena, la Nieves Herrera i l’Aroa Vargas estan a punt per iniciar estudis de magisteri. Bé sigui via la prova d’accés per a majors de 25 anys, després de fer el batxillerat o al cap d’uns anys treballant com a tècnica superior.
Daniel Martínez, graduat universitari en criminologia i política criminal, va un pas més enllà i defensa que la normalitat serà encara més real qual l’estudiant gitano triï per vocació real, “des d’un “punt romàntic, perseguint el seu somni”, diu ell, en contraposició a l’elecció calculada amb perspectives a resoldre bàsicament situacions materials. Jorge González, estudiant universitari de Treball social, va posar sobre la taula la importància del suport per part de la família. Tant des de la situació d’infant i jove estudiant, com des de l’adult que s’hi torna a posar ja amb càrregues familiars. Alberto Vargas, antic alumne de l’Institut Escola és tècnic de farmàcia després d’haver fet un grau mitjà i vol continuar sense posar-se cap mena de límit “que nosaltres mateixos no ens posem barreres”. En Paco Vargas també va ser alumne de l’institut del barri quan hi havia estudis de batxillerat que va reclamar que es recuperin al centre de la Mina. Va explicar que en aquell moment es va creure el que li deien els seus professors que l’animaven a continuar estudiant. És tècnic superior en Integració social i estudiant universitari de ciències polítiques i gestió pública a l’autònoma. Per la seva banda, David Cortés, estudiant universitari de pedagogia, va avisar que no és fàcil però que cal prendre la iniciativa “per ser amos del nostre present i futur” i que per això els cal l’accés al món acadèmic.