La guitarra, la veu i l’espectacle de Diego Cortés van captivar el públic que va omplir la sala Pinós-Miralles de l’Espai Cultural Font de la Mina, el passat 11 de gener. L’actuació de Cortés forma part del Festival Catalunya Arte Flamenco, el més important del país perquè congrega als millors del panorama flamenc actual en els millors escenaris, segons destaquen els mateixos organitzadors. El festival va obrir portes el mes d’octubre passat al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet amb l’actuació de El Cabrero i tancarà amb la veu de Mayte Martín a la Cúpula Les Arenes, de Barcelona, a finals de gener. El cartell ha inclòs, entre altres, Tomatito, Juaneke, Estrella Morente, Sara Barrero, Chicuelo i Salao.
Diego Cortès va venir acompanyat del guitarrista, José M. Parra, i de les bailaoras Miranda Cortés y Verónica Casas, fent mostra, al llarg de dues hores de concert, d’un estil molt personal de base flamenca que fusiona amb altres estils, especialment, el Jazz, però també en el Funk, el Rock i ritmes llatins. En els seus concerts busca l’excel•lència i, per sobre de tot, transmetre la passió que traspua del seu talent i tota la seva obra. Així, va ser també en aquest darrer concert, davant un públic que el segueix allà on va i que va demanar uns bisos que van ser correspostos per l’artista. Nascut l’any 1956 a Barcelona, en el si d’una família gitana de tradició flamenca, Cortés va començar a actuar de ben petit acompanyant als seus pares als tablaos, fins als 17 anys, quan fa el seu primer viatge a Nova York i una gira pels Estats Units, actuant entre altres escenaris al Madison Square Garden acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Nova York. De tornada, carregat de noves idees, va començar a composar les seves pròpies cançons i partir d’aquí es desplega la capacitat creadora i artística de Diego Cortés, que participa en multitud de festivals nacionals i internacionals al costat, entre altres grans, com Santana, Celia Cruz, Mike Oldfield, Ramones i Paco de Lucia.
Amb el seu primer grup, Iberia, es presenta per tota Europa a festivals com el Montmatre de Paris. Els anys 90 fa nombroses gires internacionals amb el seu nou grup Jaleo. Torna per actuar a Nova York i manté la seva relació amb el Mercat de les Flors. L’any 2001 inicia el treball conjunt amb Albert Pla i crea una nova formació, Chispa Negra, amb la que continua actuant als Festivals de Jazz que s’organitzen arreu. Un altre dels seus destins habituals durant les seves gires és Llatinoamèrica i el pas pel Palau de la Música Catalana de Barcelona i, en diverses ocasions, va celebrar l’any nou actuant al Gran Hotel St. Denis de Singapur, convidat pel seu amic, Santi Santamaria, el desaparegut Chef de Sant Celoni. Actualment, revoluciona els escenaris amb l’espectacle del seu nou grup Kejaleo, que forma amb Cristo Fontecilla (guitarra), Xavi Turull (percussió), Roger Blàvia (bateria), Jordi Franco (baix) i Rosalía Vila (veu).
Ha estat un luxe tenir-lo a la Mina. Un barri que ell ja coneixia, però, que feia anys que no trepitjava i que el dia del concert, tal com va comentar en alguna conversa posterior, el va sorprendre positivament per la seva transformació. I, probablement, també ha estat així per a molta gent del públic, que en alguns casos potser era el primer cop que hi venien, atrets per la proposta del Festival, i que gràcies a això han tingut l’oportunitat de conèixer la Mina d’avui.