El Pla de Barris ha demostrat un impacte real i sostingut en la reducció de la vulnerabilitat urbana i les desigualtats socials a Barcelona. Després de vuit anys d’aplicació, les dades confirmen la millora de les condicions de vida als barris més desafavorits gràcies a una estratègia que combina transformació física i acció social.
Aquestes són les conclusions presentades a la jornada “El Pla de Barris de Barcelona: reflexions i balanç de vuit anys del pla d’intervenció”, organitzada per l’Institut Metròpoli. Un pla amb molts punts en comú amb el Pla de Transformació del Barri de la Mina que també es fonamenta en combinar la intervenció urbanística i l'acció social. El Pla de Barris es consolida com a eina eficaç per reduir desigualtats i millorar la qualitat de vida de les persones. L’educació, la rehabilitació física i la innovació comunitària han estat els eixos clau, amb especial atenció a la inclusió social, l’acompanyament emocional i la qualitat de l’espai públic. Amb el desplegament de més de sis-centes projectes de caire social. Entre els reptes de la nova edició (2025–2028), s’apunten la coordinació entre institucions, la flexibilitat en la gestió i la continuïtat temporal de les actuacions.
Resultats mesurables i transformació integral
A la primera taula rodona, “Què sabem dels resultats del Pla de Barris fins ara?”, els ponents van destacar que les dues primeres edicions (2017–2020 i 2021–2024) han tingut un efecte clar: la vulnerabilitat urbana ha disminuït i ha millorat la percepció sobre l’entorn, els serveis i la cohesió veïnal. Tal com es va remarcar, la rehabilitació de l’espai físic —carrers, edificis, places— només és efectiva si es complementa amb una inversió social continuada i comunitària. Han estat actuacions que han tingut en compte la inclusió, la perspectiva de gènere i la interculturalitat, comptant amb la implicació de la comunitat.
L’educació com a palanca de canvi
La segona taula, “Pla de Barris i innovació educativa: reduint els efectes del barri en les trajectòries formatives”, va situar l’educació com a eix de transformació. L’aposta pel model d’institut escola, il·lustrada -a la jornada- amb el cas del centre de Trinitat Vella, ha reforçat la continuïtat educativa i reduït fins a vuit punts l’abandonament escolar prematur en aquests barris desafavorits, respecte la mitjana de Barcelona. S’han impulsat programes de reforç comunitari, espais educatius d’estiu i iniciatives per fomentar la lectura. Així com projectes emergents de suport emocional per a infants i adolescents, davant l’impacte creixent del malestar psicosocial en el seu rendiment acadèmic.
Gent gran, jovent i dinamització comunitària
A banda de l’educació, s’ha valorat molt positivament l’impacte dels programes contra la soledat i de suport a la gent gran, així com l’acompanyament juvenil i la dinamització comunitària. Aquestes iniciatives han generat més benestar, cohesió i autoestima col·lectiva. Paral·lelament, s’han consolidat projectes d’ocupació i formació adreçats especialment a joves i dones, que han afavorit l’accés al mercat laboral.
Interdisciplinarietat, coordinació i visió de llarg termini
Tot i els èxits, es van assenyalar reptes estructurals pendents: superar uns plans de durada limitada (quatre anys), flexibilitzar la rigidesa administrativa, millorar la coordinació entre departaments i serveis. Així com, disposar de pressupostos dinàmics per poder adaptar-los a cada realitat i moment. És a dir, una estratègia sostinguda en el temps, de major continuïtat, flexibilitat en la gestió i una mirada a llarg termini que permeti consolidar els avenços socials més enllà dels cicles polítics.
Amb la nova edició ja en marxa, el gran repte serà aprofundir la transformació estructural: que el lloc de residència deixi de condicionar les oportunitats educatives, laborals i vitals. El model funciona; ara cal garantir-ne la persistència i ampliar-ne l’impacte.