La calor extrema no afecta tothom de la mateixa manera. L’edat, les condicions de l’habitatge, els recursos econòmics o la quantitat de verd que hi ha al nostre entorn poden marcar la diferència.
Un estudi de l’Institut Metròpoli sobre l’àrea metropolitana de Barcelona posa sobre la taula aquesta relació entre calor, salut i desigualtats socials. L’estudi Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mortalitat i calor analitza vint anys de dades, entre 2002 i 2022, i confirma que quan les temperatures pugen, també ho fa el risc per a la salut. I que aquest risc és especialment elevat entre les persones més vulnerables. Així, doncs, tenint en compte que l’estudi no inclou les dades registrades en els darrers quatre estius, on les temperatures no han fet sinó que incrementar-se, les aportacions de l’estudi són encara més rellevants.
Les persones de més edat, especialment les de 85 anys o més, són les que concentren un major impacte. També presenten més risc les persones amb malalties cròniques, les dones grans, les persones que viuen soles o les llars amb dificultats per mantenir una temperatura adequada a casa. Però el lloc on vivim també hi té molt a veure. Els barris amb habitatges més antics, menys zones verdes, més densitat de població i menys recursos són més vulnerables davant els episodis de calor intensa. L’Índex de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVAC), que permet identificar aquestes desigualtats, mostra que les zones amb una vulnerabilitat més elevada també presenten un major risc de mortalitat associada a la calor.
Cada vegada fa més calor, i durant més temps
El canvi climàtic està modificant el calendari de la calor. Els darrers anys han concentrat més dies amb temperatures extremes i, sobretot a partir de 2017, aquesta tendència es fa més evident. L’estiu també sembla allargar-se. El juny acumula cada vegada més dies càlids i el juliol ha guanyat pes respecte del patró tradicional, en què l’agost era el mes més calorós. Això vol dir més temps d’exposició i menys oportunitats perquè el cos es recuperi. I les nits també compten. En ciutats denses, els carrers i els edificis poden retenir la calor durant hores, dificultant el descans i augmentant l’estrès tèrmic, especialment durant els episodis prolongats.
Quan parlem de calor i salut, no només parlem dels coneguts cops de calor. Les temperatures elevades poden empitjorar malalties cardiovasculars, respiratòries o renals, provocar deshidratació, alterar el son i afectar el benestar físic i emocional. De fet, les morts són només la part més visible del problema. Moltes persones pateixen altres efectes sobre la salut que no queden reflectits en les estadístiques de mortalitat. Entre 2002 i 2022, l’estudi estima que unes 10.220 morts a l’àrea metropolitana de Barcelona es poden atribuir a la calor. Els anys 2003 i 2022 van ser especialment durs, amb unes 960 i 1.060 defuncions atribuïbles a les altes temperatures.
Preparar els barris per a la calor
Davant d’aquest escenari, protegir-se de la calor no depèn només de les recomanacions individuals. També depèn de com són els nostres carrers, edificis i espais quotidians. Més ombra, més arbres i zones verdes, habitatges millor protegits de la calor, refugis climàtics accessibles i una atenció especial a les persones que viuen soles o tenen més dificultats són algunes de les mesures que poden ajudar a reduir els efectes de les temperatures extremes. Perquè davant la calor, adaptar els barris també és una manera de cuidar la salut i reduir desigualtats.
L’estudi, encarregat per Àrea Metropolitana de Barcelona, ha estat elaborat per l’Institut Metròpoli, amb direcció i autoria d’Elena Domene, Jaume Vila i Mar Satorras, i suport tècnic de Raúl Morcillo, Manel Pons i Francesc Coll.
Hi han col·laborat Javier Martín Vide (Universitat de Barcelona), Marc Martí dell’Olmo (Agència de Salut Pública de Barcelona), Elisa Gallo i Joan Ballester (ISGlobal), Víctor Ténez (AMB) i el Servei de Cartografia de l’AMB.
Consorci del Barri de la Mina