Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 09:00h a 14:00h i de 15:00 a 17:00h, divendres de 09:00h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Per mantenir drets i erradicar lacres socials cal alçar la veu i mantenir la reivindicació. Aquest és l’objectiu d’un dia internacional com el 25N, dedicat a acabar amb la violència contra les dones. I el barri de la Mina s’ha mantingut fidel a la seva història de lluita persistent contra la injustícia.

 

 

El manifest d’enguany ha estat elaborat per noies joves de la Mina i per dones que han parlat des de l’experiència vital d’haver patit violència en el si de la parella. I, han estat altres dones les que els han donat veu llegint el seu testimoni en públic. “Aixequem les nostres veus -diuen- en solidaritat i acció, amb l’esperança de construir un món on cada persona pugui viure lliure de violència i discriminació”. I afegeixen “reafirmem el nostre compromís amb l’erradicació de totes les formes de violència masclista”. Advoquen per “un futur en el que la igualtat, el respecte i la justícia prevalguin per sobre de les estructures patriarcals que perpetuen la violència de gènere en totes les seves manifestacions”. I les han enumerat: “en l’àmbit de la parella, familiar, laboral, educatiu, social o comunitari, digital. Institucions, polític, en l’esfera pública..., on l’arrel de totes elles és la mateixa, la cultura patriarcal.”

 

Respectar tal com som i volem ser

  

 

Les joves han reivindicat el dret a vestir com vulguin; a que es respectin les seves decisions, persona, dignitat i llibertat; a poder decidir per elles mateixes; que les estimi tal són i com els agrada; que es confiï en elles. I continuen les seves demandes, “que ens tractin bé, amb afalacs i amor, que ens abracin i passin temps amb nosaltres”; “que es preocupin per nosaltres amb interès; que siguin honestos i lleials; que sigui coherent el que diuen amb el que fan; que se’ns tingui en compte; que s’accepti a qui nosaltres decidim estimar; i que no se’ns parli a crits”.

Les dones que han patit la violència de qui hauria d’haver estat el seu company de vida, després de l’experiència traumàtica, han estat capaces de refer el camí, lliures. Es reivindiquen a elles mateixes com dones fortes i decidides a continuar amb els seus somnis, il·lusions i metes, capaces de superar els obstacles que puguin trobar. “El més important -diuen- és prendre la millor decisió per créixer lliures i amb el dret a ser lliures. Sempre estem a temps de corregir el camí i prendre un rumb diferent.” Han patit la impotència, la manca d’energia per demanar ajuda, la por i la soledat. Fins el dia que van ser capaces de traspassar tot això i denunciar, cercar recolzament i confiar en que les podia ajudar, per començar a lluitar per elles mateixes.

 

No és fàcil, però no impossible

   

 

A altres dones que es puguin trobar com s’han trobat elles, els diuen, “que no consisteixin una mínima bufetada, insult o menyspreu; que no s’enganyin perquè ells no canviaran”, “valem massa per no merèixer la felicitat”. Normalitzar i ocultar el maltractament és la reacció habitual, no és fàcil trencar aquesta situació. Cal suport de l’entorn i recursos per oferir l’acompanyament professional necessari per iniciar processos de denuncia amb seguretat i garanties. Les dones que han passat per l’experiència diuen, “abans d’estimar a algú altre cal estimar-se a una mateixa, respectar-se, confiar en tu i ser forta, perquè després de la tempestat surt el sol”. I arriba la recompensa, “Avui em sento alliberada i capaç de fer moltes coses. Sé que puc i aconseguiré totes les meves metes i somnis”. Tot reconeixen que “no és fàcil, però no impossible”. I el crit per a les que ara s’hi troben és “Cerca ajuda”.

 

Acte comunitari organitzat pel pebMINA

 

 

La commemoració del Dia Internacional per l’erradicació de la violència contra les dones, 25N, a la Mina es va fer dijous, 23 de novembre. Al matí, hi va haver les paradetes de les entitats, un taller de pancartes amb la participació de noies i nois de secundària de l’institut escola La Mina, lectures literàries, parlaments i la lectura del manifest. A la tarda, entitats i veïnat de totes les edats i gènere, es van concentrar en una marxa que va transcórrer pels carrers del barri. S’hi exhibien les pancartes fetes al taller del matí, i les que al llarg d’aquests dies s’han anat preparant en espais de reflexió i empoderament per acabar amb la lacra social de la violència masclista. La manifestació va acabar a l’Espai Cultural Font de la Mina amb una segona lectura del manifest i la invitació a visitar el murar participatiu del 25N. Es tracta d’un mural construït en dues parts, una al si del barri i l’altra a l’Escola d’Enginyeria Est de la UPC, tothom hi ha pogut contribuir responent a les preguntes: Com t’agradaria ser tractada?, Què voldries que canvies?, I, jo què hi puc fer? Dues parts d’una mateixa proposta de treball comunitari, organitzada pel pebMINA (Projecte Educatiu del barri de la Mina) que ahir es van aplegar a la sala Pinòs Miralles de l’Espai Cultural Font de la Mina i que es pot visitar fins dilluns, dia 27.

 

Minut de silenci per les víctimes

  

 

Dimecres, 22 hi va haver una concentració a la UPC i dijous, 23, es va fer un minut de silenci al matí i un altre a la tarda per les dones mortes enguany. Des de gener a Catalunya se sumen 14 feminicidis. 13 dones han mort a mans de les seves parelles i una pel seu fill. Encara que en nou dels casos l’entorn coneixia el problema, no hi havia cap denuncia, ni cap mesura judicial, ni policial. Tot i així, les denuncies i detencions relacionades amb la violència de gènere han augmentat un 10% respecte l’any 2022.

 

   

 

  

 

 

Consorci del barri de la Mina