Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Hom calcula que actualment hi ha a l'entorn d'uns deu milions de persones que parlen la llengua romaní a Europa, sobretot, a Romania i Bulgària. Per això se la considera la llengua minoritària més parlada a la Unió. El 5 de novembre se celebra el dia Internacional del romaní o romanó, llengua pròpia dels gitanos, per reivindicar-ne el seu reconeixement oficial pels diferents estats europeus.

 

 

Preocupats per la salut de la llengua, l'any 2009, lingüistes, mestres i representants de la comunitat gitana, provinents de 19 països europeus, van participar entre el 3 i el 5 de novembre a la ciutat de Zagreb, en una conferència. La intenció dels convocants era fer un diagnòstic de la situació del romaní i assentar les bases per treballar per aconseguir el seu reconeixement com una llengua europea, tal com recull la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. L'objectiu és que el romanó sigui "acceptat tant per les administracions dels estats com per les restants institucions nacionals", segons es va acordar en aquella ocasió. Posteriorment, l'any 2015, la UNESCO va proclamar el Dia Internacional de l'Idioma Romaní amb el propòsit de fomentar la preservació de la llengua i la cultura romanís. En la seva declaració subratlla que es tracta d'un idioma antic, amb totes les característiques lingüístiques dels idiomes moderns i que es troba en perill de desaparició. On encara es parla força és a Romania, Bulgària i Sèrbia. És un dels idiomes oficials de Kosovo, i ha estat reconeguda a Croàcia, Hongria, Romania, Bulgària i Suècia.

La UNESCO advoca per un major suport a la llengua romaní, promovent, entre altres, l'ensenyament de l'idioma, especialment, entre els infants gitanos perquè recuperin la llengua materna. I estableix que reconeix la seva importància com a part fonamental de la identitat i la cultura del poble gitano, a més, de ser un patrimoni únic de coneixement i saber, s'inscriu en un objectiu molt més ampli, destinat a prevenir tota mena de discriminació i a donar suport a la comunitat gitana en la defensa dels seus drets, així com la inclusió social i el seu desenvolupament com a poble.

 

 

De l’Índia a Catalunya

La llengua romaní prové del sànscrit, una llengua indoeuropea que és considerada la llengua clàssica de l'Índia. Els qui n'han estudiats els orígens estan bastant d'acord que fins el segle XI va fer una evolució similar a altres llengües que també derivaven del sànscrit, i a partir d'aquí comença a diferenciar-se coincidint amb el moment que el poble gitano inicia la seva migració a través d'Àsia i Europa. En aquest camí el romaní s'impregna de la influència dels idiomes amb que conviu en els diversos territoris que travessa: Pèrsia, Ossètia, Armènia o Grècia on arriben cap el segle XV, fent una evolució força homogènia. Després començarà la diàspora del poble gitano, i la llengua derivarà en diferents dialectes influenciada per les llengües amb que cada grup acabarà convivint. La història del poble gitano va lligada a les migracions i la persecució, això explicaria la seva intensa varietat dialectal i també la seva dificultat per sobreviure.

A l'estat espanyol, el grup dialectal conegut com el romaní ibèric es va dividir en tres dialectes segons el contacte que va tenir amb el català, el basc o el castellà. I, malauradament, tots van desaparèixer des de fa dos segles. Diversos experts consideren que la Gran Batuda de 1749, instigada pel bisbe d'Oviedo, autoritzada pel rei Borbó Ferran VI, i executada pel marqués d'Ensenada per extingir l’ètnia rom a tot el país, va ser el colp definitiu. Després que fins a 9.000 gitanos acabessin a la presó i molts morissin a causa dels treballs forçats i els maltractes, va poder ser aquest el moment en que decidissin no transmetre la llengua a les següents generacions per no ser identificats i salvaguardar la seva llibertat. Aquest seria l'origen de la mescla amb les altres llengües de l'estat. Ara només se'n conserva part del vocabulari barrejat amb el català i el castellà, el que es coneix com caló. Es compatibilitzen unes 800 paraules d'arrel romaní que perduren dins el vocabulari actual del castellà, i encara en són més al català.

Consorci del barri de la Mina