Al barri de la Mina hi ha una peça arquitectònica singular que manté viu el vincle entre el passat i el present. És la balconada que formava part de l’antic Centre cívic, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós. La proposta va ser dissenyada com a element interior d’un local de trobada de la comunitat, de dimensions, potser, massa reduïdes per acollir la seva contundència.
Amb el Pla de Transformació es va desmuntar el primer edifici, quedant exposada la balconada a l’exterior, abans de quedar incorporada al vestíbul de l’actual Espai Cultural Font de la Mina del carrer de Ponent, inaugurat l’any 2009.
La conservació d’aquesta balconada és també una recuperació tècnica. La peça combina estructura de formigó armat visible amb perfils metàl·lics d’acer pintat que formen les baranes i la passarel·la. El conjunt el completa una paret metàl·lica lateral de formes ondulades que integra un llarg banc. La geometria angular, la combinació de materials i l’ús innovador de l’espai interior configuren un element arquitectònic propi de Miralles i Pinós, que esdevé un referent arquitectònic per al barri i part del seu catàleg internacional.
Miralles més enllà de la Mina: un llegat internacional
En el vint-i-cinquè aniversari de la mort d’Enric Miralles, la balconada del barri de la Mina ens recorda que l’arquitectura és memòria, procés i territori. Des d’una passarel·la interior fins a un parlament, l’obra de l'arquitecte Enric Miralles manté una presència viva capaç d’establir diàlegs locals i globals.
Aquest testimoni local és una petita mostra del vast llegat d’en Miralles, una figura clau de l’arquitectura catalana contemporània. La seva obra s’estén de forma rellevant i diversificada: des del Parlament d’Escòcia a Edimburg, passant pel Palau d’Esports d’Osca, el Centre Social del Círculo de Lectores a Madrid, fins als projectes japonesos del Pavelló de Meditació a Unazuki i la plaça de l’estació de Takaoka a la prefectura de Toyama.
Primer amb Carme Pinós i després amb Benedetta Tagliabue, Miralles va combinar materials com acer, fusta i alumini en projectes que integren concepcions innovadores d’espai i paisatge. Exemples com la rehabilitació de l'Ajuntament d'Utrecht, els habitatges de Borneo Eiland a Amsterdam o l’escola de música juvenil a Hamburg exemplifiquen una arquitectura experimental i alhora funcional, que enriqueix el patrimoni de les ciutats del món on es troben.
Patrimoni arquitectònic local
Conservar la balconada de la Mina significa posar en valor un fragment d’aquest ampli recorregut professional i vital. És també dignificar un espai que ha estat testimoni i motor de canvi social. Aquesta estructura parla no només d’arquitectura sinó també de la comunitat que l’habita.
